Ioga, per a relaxar?

La nostra pràctica busca l’equilibri, l’armonía; no nomès busca relax. La relaxació es pot considerar com un efecte secundari, i no un fi en si mateix, de tot un procès de cerca del que realment soc, de cerca de la autenticitat.

Relaxar-se serà una consequència: tambè una fase necesaria a la nostra pràctica. Per posar un exemple es com si m’apunto a natació i em proposo nadar cada dia una hora perque quan surto de la piscina em trobo que el meu cos s’ha rentat, en sento net. Està clar que es cert que l’aigua ha netejat el cos, pero sembla un pel desproporciontat nedar una hora per rentar el cos. Amb una dutxa de 3 minuts puc rentar la pel, si aquest fos el meu objectiu.

Per tant enfoquem la pràctica no tant per a relaxar el cos sino per indagar, per deixar que el nostre cos sigui expressió, que s’expressin les limitacions, les potencialitats, els bloquejos, les alegríes, la felicitat, el compartir. Permitir que el nostre cos vagi trobant llibertat; sense manipulació, sense justificar-lo, sense jutjar-ho, deixan que suceeixi el que hagi de succeir.

La nostra estereta serà una base segura desde on podrem deixar-nos ser vulnerables. Perque un treball sincer i profund implica deixar-se ser vulnerable. I la vulnerabilitat buscada necessita un marc íntim on poder expressar-se sense poc; cada dia una mica mes, sense presses, respetant. I això es en sí mateix un gran acte de valentía, de entrega, de coratje, de suma intel·ligencia i per sobre de tot: es un acte d’amor.

Jesús Liébana